SINOPSIS:
Un edifici immens enmig d'enlloc, grans murs de formigó, filferro espinós. Individus privats de la seva llibertat, les hores comptades, el menjar insípid, petits compartiments on amb prou feines poden moure's. Individus que pateixen, que volen escapar, que escapen i es rebel·len. Gent que dedica el seu temps i la seva energia a lluitar contra la injustícia que s'amaga darrere d'aquests murs. Gent que dedica la seva vida a mantenir aquests murs, a privar altres de la seva llibertat, gent que es fa rica a costa seva. I una societat que mira cap a un altre costat, que el legitima, que es beneficia, que voluntària o involuntàriament participa en el seu engranatge. Podríem estar parlant de qualsevol presó. Podríem estar parlant de qualsevol centre d'explotació animal. Ni aquests llocs són tan diferents entre si, ni robar-li la llibertat a individus humans és tan diferent de robar-a individus d'altres espècies. Les vivències d'uns i altres són molt semblants; els valors que perpetuen la seva opressió i el seu tancament són els mateixos. I una gàbia, sempre és una gàbia.
