SINOPSIS:
El dia que Saida va arribar, a mi em va semblar que se li havien perdut totes les paraules. Així que vaig intentar buscar-les pels racons, cantons, forats, calaixos, descosits ... per veure si entre elles i jo li borrábamos les llàgrimes que feien cap entre les pestanyes llargues i el silenci espès. El dia que Saida va arribar, el pare em va explicar que, segurament, la meva amiga no havia perdut totes les seves paraules, sinó que potser no les havia volgut treure perquè eren diferents a les d'aquí. -En el Marroc -va dir- a tu tampoc et servirien les teves. Així vaig saber que al país de Saïda es parlava un idioma diferent al nostre: l'àrab.
