Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. Más información

Aceptar

Els animals i el mascotisme

QUÈ ÉS EL MASCOTISME?

El mascotisme és la possessió i l’ús d’animals de determinades espècies d’animals, als quals els anomenen mascotes, amb finalitats de lleure, companyia, o assistència personal. Moltes persones tenen animals a casa per a satisfer les seves pròpies necessitats de no sentir-se soles, d’estar a la moda, de sentir-se especials, agosarades o valentes sense tenir en compte els interessos dels animals. Hi ha, però, persones que també consideren mascotes als gossos i gats perquè no els veuen com a membres de la seva família.

QUINS ANIMALS S’USEN?

Els animals que s’usen com a mascotes poden ser espècies creades per l’ésser humà i dissenyades per a que ens captivin amb els seus ulls tendres, els seu pèl suau, com els conillets d’índies o, els seus simpàtics nassarrons com els porcs vietnamites. I també animals salvatges d’altres indrets del món com els periquitos i els óssos rentadors o de casa nostra com les caderneres.

Els animals salvatges que s’usen com a mascotes provenen d’espècies que viuen en llibertat i no necessiten la intervenció humana per a subsistir. Saben molt bé quins són els seus aliments i com obtenir-los. També saben com fer-se la seva llar, on trobar aigua, amb quins altres animals poden tenir amistat i amb quins és millor no trobar-s'hi. Hi ha espècies que viuen a l’aigua, altres a la terra i d’altres al cel. En resum, els animals salvatges tenen cura d'ells mateixos mentre els éssers humans els deixin en pau, no els agafin i se’ls emportin. 

Alguns animals salvatges poden ser criats en captivitat però mai s'adaptaran completament a la vida domesticada. Poden tenir comportaments estranys i, fins i tot, fer molt de mal als altres animals i als éssers humans, sobretot, si se senten amenaçats.

Quantes espècies d’animals salvatges que venen per a tenir-les a casa coneixeu? Els quatre grups d’animals salvatges amb els que més es comercia per a convivència són els petits mamífers, els rèptils, les aus i els peixos.

COM ELS TRACTEM?

El comerç d'animals salvatges, també anomenat tràfic d'animals salvatges, comprèn tant el comerç legal com el comerç il·legal d'individus. Els animals es venen per a ser usats com a mascotes, o com a pallassos i actors, per a entretenir-nos als circs, zoos, atraccions turístiques i per a ser consumits. També es fan servir parts dels seus cossos, com la pell, els ossos, els ullals... per a fins medicinals, de vestimenta, cosmètica o decoració.

El tràfic d'animals és la segona causa de pèrdua de biodiversitat al món, produeix un enorme impacte en les poblacions d'espècies animals, moltes de les quals es troben actualment en perill d’extinció. 

Tots els animals considerats com a mascotes han estat separats violentament de les seves famílies, ja sigui en la natura o criats expressament en gàbies. Igual que hi ha fàbriques de cadells de gossos, també hi ha enormes fàbriques d'aus, rèptils, petits mamífers i peixos on els i les criadores acumulen grans quantitats d'animals que es mantenen que no tenen res a veure amb el seu hàbitat natural i que sovint son massa petites i estan brutes.

Un dels trets característics comú a tots els animals salvatges amb els quals es comercia és viure amb por, angoixa i estrès. Durant la captura és fàcil que matin altres membres de la comunitat que defensen les seves cries, o que caiguin en els paranys animals d’altres espècies que no serveixen per a comerciar. Durant el transport solen morir la meitat dels animals capturats degut a les males condicions i a l’estrès.

Un cop a les llars és molt difícil reproduir les condicions ambientals òptimes de cada espècie, privant als animals que puguin desenvolupar els seus comportaments naturals. Molts d’ells acaben emmalaltint perquè les persones no saben atendre les seves necessitats bàsiques, malgrat que les famílies humanes s’esforcin en tenir-ne cura.

També passa que moltes vegades les famílies ni es plantegen que aquests animals necessiten atenció veterinària igual que els gossos i els gats, que han de ser professionals especialitzats en la espècie en qüestió, i que costa diners. Altres vegades les famílies que tenen un peix, un periquito o un hàmster no els porten a revisar per un o una veterinària, bé perquè ni se n’adonen que té un símptoma de malaltia o bé perquè no volen gastar-se diners en el que consideren nomes una “mascota”. 

Freqüentment, els animals salvatges que aconsegueixen adaptar-se i sobreviure i els que han estat creats com a mascotes acaben resultant una molèstia a les famílies perquè han crescut més del que es pensaven, o necessiten més atencions de les que poden donar-los, o potser fan molt de soroll i el veïnat es queixa o viuen més del que s’esperava. Però sobretot, deixen d’agradar a les persones perquè els animals salvatges no interaccionen amb ells com si fossin gats o gossos. Quan passa això moltes famílies opten per abandonar-los en la natura on la majoria moriran de gana, i els que aconsegueixin adaptar-se al nou medi desplaçaran als animals autòctons generant un greu problema ecològic que fa que els governants els vulguin capturar per eliminar-los.

QUÈ PASSA AMB EL MEDI AMBIENT?

El medi ambient també es ressent de la compravenda d’animals salvatges perquè provoca importants problemes ecològics. Aquesta activitat és la segona causa de pèrdua de biodiversitat al món. La captura dels animals comporta la mort de molts individus, per exemple, per cada agapornis capturat que arriba viu a les botigues de Barcelona, 9 han mort pel camí. Aquest fet pot conduir una espècie a l’extinció. Moltes vegades, per aconseguir capturar animals encara nadons, els traficants maten famílies senceres perquè els membres de la família defensen aferrissadament les seves cries per tal que no se les enduguin. En faltar animals es perd l’equilibri que hi havia als ecosistemes i aquests poden desaparèixer.

MAMÍFERS

Sabríeu dir alguns mamífers que obliguem a viure amb les famílies humanes? Els més habituals són els porcs vietnamites, petaures, hàmsters, conills d’índies, xinxilles, conills, però també hi ha altres espècies de mamífers salvatges, com els jerbus o els óssos rentadors. Es venen molt perquè són animals petits que provoquen molta tendresa. Cadascun d’ells, però, té unes necessitats concretes d’espai, d’alimentació, de temperatura, de clima, de relacions i de llibertat que no es poden satisfer dins d’una família humana. 

PORC VIETNAMITA

Són animals que viuen en comunitat. Són molt intel·ligents, tenen una personalitat forta i amb una capacitat extraordinària d'expressar emocions. Estableixen vincles afectius molt forts amb els membres del seu grup i tenen molta cura els uns dels altres. Es comuniquen oralment amb diferents vocalitzacions. Passen moltes hores fotjant la terra a la recerca d'arrels, tubercles i altres aliments. Els agrada molt banyar-se a l’aigua i al fang per a protegir la seva pell de paràsits i de la calor. Poden arribar a pesar més de 90 Kg i tenen molta força.

HÀMSTER

Són animals nocturns als quals els agrada estar sols. En el seu medi natural, es passen el dia dormint i en arribar la nit es desperten per a fer les seves activitats com buscar menjar, netejar-se, tenir cura de les seves dents o arreglar el seu cau. 

Els agrada molt la fruita, la verdura i les llavors. Necessiten rosegar pals per a mantenir les seves dents en plena forma, ja que els creixen constantment i han de desgastar-les per a no fer-se mal. Poden viure entre dos i quatre anys.

JERBUS

Són animals molt socials que viuen en famílies de fins a 20 membres. El seu hàbitat és el desert i viuen en caus que construeixen excavant túnels a la sorra per a protegir-se de les temperatures extremes. Als caus dormen tots junts en el mateix niu. Tenen períodes d'activitat i de son durant el dia i per la nit. Són molt nets i s'empolainen ells mateixos i als altres membres de la família.

No els agrada viure sols i quan se'ls manté en captivitat i se'ls obliga a estar sols es deprimeixen. Són animals molt fèrtils. Una parella en captivitat pot tenir moltes filles i fills, de manera que de seguida són massa jerbus en el grup. Com que estan en gàbies dins de pisos no poden buscar-se altres indrets per a establir les seves pròpies famílies generant un greu problema de superpoblació perquè no paren de reproduir-se.

RÈPTILS

Els rèptils són al planeta Terra des de l'època dels dinosaures. Són animals de sang freda i necessiten prendre el sol per a escalfar-se i així poder moure’s ràpidament i de forma àgil.

Tortugues, iguanes, serps, camaleons, llangardaixos o cocodrils són les espècies més comunes amb les que es comercia. El motiu principal de la compravenda de rèptils és la necessitat humana de sentir-se diferent i que els vegin com a persones molt valentes i especials perquè posseeixen animals considerats perillosos per la majoria de la societat.

Els rèptils de les botigues d’animals els crien en granges o els capturen a la natura. Tots, però, viuen sense poder gaudir plenament de la seva vida ni comportar-se tal com són en realitat. En captivitat necessiten que es controli molt bé la temperatura, la llum, la humitat i molts altres factors per tal de no tenir problemes de salut i morir.

TORTUGUES

Hi ha tortugues que viuen a l’aigua i d’altres que viuen a terra. Totes viuen en climes càlids o temperats i quan comença l’estació freda excaven forats al terra per a hivernar. Les tortugues terrestres habiten en terrenys arenosos que estiguin ben drenats. La major part del dia, sobretot en les hores de més calor, s'arreceren en caus, cavitats o a l'ombra d'arbustos on la temperatura i la humitat són més suaus. Mengen fulles i diferents herbes, una mica de fruita i, algun cop, proteïna animal en forma de carronya, femtes de mamífers i algun invertebrat. Beuen sempre que troben aigua i els agrada banyar-se en bassals i romandre sota la pluja quan plou i fa calor. 

A les tortugues d’aigua dolça els agraden els llacs, els estanys, les zones pantanoses i els rierols tranquils per a viure. Els encanten els troncs, les roques i qualsevol cosa que suri on puguin pujar a prendre el sol que necessiten per a enfortir la closca. Passen moltes hores dins l’aigua i estones al sol, fins que s’han escalfat i tornen a ficar-se a l’aigua. Els hiverns molt freds els suporten enterrant-se al llot o fang i també als peus de les plantes aquàtiques.

Les tortugues manifesten les seves emocions mitjançant determinats comportaments. Quan tenen por o volen que les deixin tranquil·les s’amaguen dins la seva closca. Quan se senten segures i a gust romanen quietes amb les potes esteses. També prenen així el sol per a sentir-lo a tot el cos. Quan senten curiositat i volen entendre què passa al seu voltant, estiren el coll per veure i sentir millor. 

IGUANES

Les iguanes viuen als arbres prop de l’aigua. Són molt bones escaladores i corredores veloces. Es llencen des de llocs molt alts i mentre van caient s’enganxen a les fulles dels arbres amb les ungles i així controlen la velocitat de la caiguda per a no fer-se mal. Quan tenen por i se senten en perill, les iguanes fugen llençant-se a l’aigua i s’allunyen nedant.

Es comuniquen inflant la papada i amb diferents balancejos de cap segons si es saluden, si estan enfadades, si volen agradar a una altra iguana, etc. Segons com siguin els moviments del cap, la freqüència i la quantitat, signifiquen coses diferents. 

Les iguanes, com qualsevol rèptil, necessiten rebre la llum del sol per a mantenir-se sanes, ja que els rajos del sol els proporcionen calor i llum ultraviolada.

OCELLS

Les causes de mantenir tantes espècies d’aus en captivitat són els preciosos colors dels seus plomatges i els seus cants dolços i harmoniosos. Els éssers humans no es conformen en sentir-los a la natura i els volen tenir a casa, privant de llibertat i d’una vida plena a milions d’individus.

Els lloros, cotorres, carolines, periquitos, guacamais... són animals molt sociables que viuen en comunitat en zones tropicals. Són voladors excel·lents i hàbils escaladors per les branques dels arbres. Els agrada molt xerrar i responen a quasi qualsevol soroll. També són molt curiosos i els encanta conèixer tot el que els envolta a traves dels seus becs. vídeo periquitos o lloros en llibertat.

Alguns ocells tenen la capacitat d'imitar el llenguatge humà repetint paraules i frases i sembla que estiguin imitant converses humanes. Aquest és un dels motius pels quals als éssers humans els agrada tenir-los tancats a casa, ja que a tothom això li fa molta gracia.

A alguns humans els fa pena que estiguin sempre dins d’una gàbia i els deixen passejar per la casa. Però perquè no s’escapin els retallen les plomes de les ales i així no poden volar. Les persones no pensen que fent això els desposseeixen de la seva màxima essència.

Els ocells cantaires com els canaris, les caderneres, els passerells o els verderols són animals gregaris que viuen en grup. Es passen el dia volant a la cerca de llavors per a menjar. Es comuniquen constantment amb els i les companyes de l’estol mitjançant cants harmoniosos perquè els agrada estar en companyia. Els càntics es fan més bonics i complexos en època d’aparellament. 

Els seus cants alegres són el motiu de la seva condemna a captivitat. Uns són capturats de la natura per a fer-los presoners i obligar-los a què animin les llars humanes, i d’altres són criats en granges per a vendre’ls.

PEIXOS

En general, els peixos són animals aquàtics molt sociables que viuen en peixalles. Tenen alguns dels sistemes socials més complexos que es coneixen. Conversen uns amb altres a través d'una gamma de sons de baixa freqüència que els éssers humans no poden sentir. Algunes espècies de peixos són cooperatives i s’ajuden entre els seus membres.

Els carpins daurats, més coneguts com “peixos de colors”, són peixos d’aigua dolça que viuen en estanys temperats o d’aigües fredes. En llibertat poden arribar a fer 25 cm, però en captivitat difícilment creixen tant. Són peixos d’hàbits tranquils, sociables i viuen molts anys. Els carpins daurats són força amistosos en les relacions entre iguals. De vegades, però, quan volen el mateix aliment poden enfadar-se entre ells. 

Tenen habilitats associatives molt fortes, així com habilitats socials. Per exemple, els carpins davant d’un carpí nouvingut, poden sentir cert recel però de seguida fan amistat i l’accepten com un membre més del grup i neden plegats. El sentit de la vista és tan bo que els permet distingir individus de la seva pròpia espècie i d'altres espècies, fins i tot poden distingir entre persones humanes diferents. També tenen molt desenvolupat el sentit de l’oïda que els permet reconèixer individus per la veu o per la vibració del so emès.

DESCARREGAR INFORME COMPLET