Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. Más información

Aceptar

Els animals i l'experimentació

QUÈ ÉS L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS?

L’experimentació amb animals consisteix en utilitzar-los per fer experiments en investigacions científiques i militars. També els fan servir per a ensenyar a l’alumnat d’alguns graus universitaris com funcionen els organismes vius i fer-ne pràctiques amb ells. La “vivisecció” és una tècnica d’experimentació en la qual s’obren els animals vius per a estudiar les seves parts i com funcionen. Encara que els posin anestèsia i els donin analgèsics els animals s’ho passen malament per a què els i les humanes els estudïin.

Es calcula que més de 100 milions d'animals vertebrats (des de peixos zebra fins a primats no humans) són utilitzats anualment per a experiments en laboratoris, almenys 11 milions d'ells són usats a la Unió Europea. També s’utilitzen molts més animals invertebrats, com mosques i cucs, però aquests animals no els compten com a subjectes d’experimentació perquè quasi no hi ha normes per a usar-los i no se'ls inclou en les estadístiques. La majoria dels animals que fan servir als laboratoris i a les universitats són criats en granges específiques amb les característiques que demanen els i les investigadores. Principalment s'utilitzen rates, ratolins i conills perquè són fàcils de manejar, crien ràpidament i la seva manutenció és barata. Però també moltes altres especies com micos, gossos, ovelles, pollastres i peixos.

QUI SÓN ELS CONILLS I ELS CONILLS D’ÍNDIES?

Els conills són animals mamífers que desperten molta tendresa. Tenen una pell suau i un nassarró que no para de moure’s . Són molt sociables i els agrada acotxar-se un al costat de l'altre. Tenen personalitats individuals úniques i els encanta jugar, rosegar i cavar. Estimen les seves famílies, igual que tu estimes la teva. 

Els conills d’índies tenen un caràcter amistós i sociable, encara que són molt porucs i espantadissos. Tenen molta energia que gasten jugant amb les seves companyes i famílies. La major part del dia la passen fent coses com rosegar, empolainar-se o netejar els seus caus. Són força xerraires. Es comuniquen mitjançant diferents sons i quan volen expressar-se criden, grinyolen, ronquen i fan una espècie de cant. 

COM ELS TRACTEM?

Els conills i conills d’índies usats en experimentació viuen en petites gàbies allunyats de la llum del sol i de l’aire fresc. No poden córrer o saltironar pels prats ni sentir l’herba i la terra als seus peus.

Alguns dels experiments que fan amb conills i conills d’índies en els laboratoris, inclouen ficar-los substàncies químiques en els ulls i aplicar-les a la seva pell per saber quan mal fan.

Per provar un producte es requereixen un mínim de tres conills. Primer els provocaran una malaltia i després provaran els medicaments per guarir-los. Els conills s’usen per a fer experiments de col·liris i pomades als seus ulls, mentre que amb els conills d’índies fan doloroses proves d’al·lèrgies i de noves medecines. Quan acaben de fer les proves maten totes aquestes criatures sensibles que no han mort durant els experiments.

Per deixar d'usar animals en experimentació hi ha científiques que fan recerca en mètodes alternatius per a acabar amb aquesta pràctica. Encara hi ha poques proves alternatives que siguin ràpides i precises en les que no s'usin animals i cal que es dediquin més diners a potenciar aquestes recerques. 

QUI SÓN ELS GOSSOS I ELS GATS?

Els gossos són animals molt sociables que necessiten viure en grup. Els agrada tenir companys i companyes amb qui jugar, dormir plegades, sortir a passejar i fer-se manyagueries. Es fan amics de tothom i poden trobar les seves millors amigues i amics entre els éssers humans, les gates, els mateixos gossos i altres animals, com les rates, les aus o les vaques.

Els gats també són animals afectuosos i juganers, dormen moltes hores i no els agrada que els estiguin tot el dia a sobre. Encara que són força independents els agraden molt les carícies i dormir sobre els i les seves companyes. Un dels llocs preferits per dormir són les cames de les persones humanes. No els agraden els sorolls ni el xivarri i, en general, tampoc que els facin coses com dur-los a la veterinària o donar-los medecines quan estan malalts. 

Si vols saber més coses sobre els gossos i els gats fes clic en aquest enllaç

COM ELS TRACTEM?

En els laboratoris als gats i gossos, però també a les fures, gallines, ovelles o peixos, els proporcionen substàncies que els fan desenvolupar malalties molt greus, els fan intervencions quirúrgiques que per ells mateixos no necessitarien i altres barbaritats.

A algunes universitats i hospitals també s’utilitzen animals per a aprendre i practicar accions que formaran part de la feina.

La cria de gossos i gats per als laboratoris dona molts diners i la vida de les mares és terrible. Les obliguen a tenir cries una i altra vegada per a prendre'ls-les fins que ja són velles, per a continuar parint cadells forts i sans, i les maten sense donar-los l’oportunitat de viure lliures en una família humana, tret d'alguns poc casos que si van a parar a una llar degut a la pressió de les entitats i de forma molt secreta.

QUI SÓN ELS PRIMATS?

Els primats són animals molt intel·ligents, juganers i molt socials. En la naturalesa, passen molt de temps amb les seves famílies, tenen cura dels seus nadons, corren i salten a través d'arbres i molts saben nedar. Tenen una vida molt rica, com la nostra.

Utilitzen diferents sons, gestos i ganyotes per a comunicar-se. Poden tenir converses senzilles i acalorades discussions, igual que fem nosaltres. Les famílies són amatents, és a dir, que tenen molta cura de les seves cries. Els ensenyen tot el que han de saber per viure. Les cries dels primats són juganeres i una mica trapelles, i de vegades s’empaiten entre elles, fent que les mares i pares els renyin per posar ordre com en aquest vídeo.

Als primats els agrada molt el contacte físic. S’empolainen entre ells per a treure’s la brutícia o els paràsits i també per a demostrar-se l’estima que es tenen, fer noves amistats i si s’han enfadat així és com fan les paus. Com fas tu les paus quan t’enfades amb les teves amistats, oi? 

Són molt intel·ligents i tenen un gran cervell que els permet resoldre problemes, crear eines i inventar-se jocs.

COM ELS TRACTEM?

La vida dels primats als centres d’experimentació és molt dura, trista i dolorosa. Viuen en gàbies normalment aïllats de la seva família i amistats. Els nadons que neixen en els laboratoris són arrencats dels braços de les seves mares, sovint quan només tenen uns pocs dies d'edat, i mai arriben a sentir la calor del sol a la cara o poden enfilar-se als arbres com ho farien a la natura.

Els experiments que fan amb ells són cruels i els provoca molt de patiment i de vegades la mort. Poden fer-los empassar medicaments per veure com de malalts es posen, inocular-los malalties per després veure si els poden curar amb aquests medicaments. També els utilitzen per a testar productes i dispositius mèdics i farmacèutics.

S'han utilitzat milers de ximpanzés que han estat infectats expressament amb el virus de la SIDA en experiments destinats a buscar una cura per a aquesta malaltia.

QUI SÓN ELS RATOLINS I LES RATES?

Els ratolins i les rates són mamífers amb sistemes nerviosos similars als nostres. Senten dolor, por, soledat i alegria de la mateixa manera que nosaltres. Aquests animals són súper socials i es comuniquen entre ells usant ultrasons que les persones no podem sentir. Tenen un rica vida emocional entre ells, estimen molt les seves famílies i es fan amics fàcilment d’altres animals, inclosos els humans. 

Les rates senten empatia per les seves companyes, a més a més demostren compassió, deixant de fer coses que els agraden molt per tal d’ajudar a qui té problemes i està patint.

Els ratolins i les rates viuen de nit, quan els seus territoris estan més tranquils. Els encanta passar el temps amb els i les companyes, encara que de vegades es barallin per ocupar el millor lloc al cau, però són capaces de resoldre els seus problemes i continuar tan amigues. Als ratolins i les rates rescatades els encanta arraulir-se a la falda de les persones que en tenen cura.

Les rates tenen un estructura social complexa, s’organitzen en clans i tenen uns llocs socials molt definits.

COM ELS TRACTEM?

Cada any més de mig milió de rates, ratolins, hàmsters i altres rosegadors perden la seva vida en experiments fets en els laboratoris de les empreses i els diferents estats. Com que costa molt poc mantenir-los i són de fàcil manejar, s’utilitzen per a tot tipus d’experiments. 

Els ratolins i les rates són sotmeses a proves molt doloroses. Els priven de menjar, de beure i de la companyia dels seus semblants, els infecten amb malalties molt greus i els fan coses horribles.

S’ha demostrat que molts d’aquests experiments que són efectius en ratolins i rates no serveixen en éssers humans i, fins i tot, poden ser nocius. Les rates i ratolins no són exactament com nosaltres i reaccionem de formes distintes. Estan sortint noves tecnologies que milloren els resultats, com programes d’ordinador o cultius de cèl·lules, teixits i òrgans amb els quals no s’han d’utilitzar animals.

DESCARREGAR INFORME COMPLET